11 de gen. 2009


Quan els quioscos obren les seves persianes i tu tanques els teus ulls, la boira a Rússia no deixa veure el final dels carrers.

Però encara no sé en quin moment la idea de tu adormida va fer que el fred no calés els ossos.

10 comentaris:

Sergi ha dit...

M'encanta aquesta foto, és molt guapa!

Jesús M. Tibau ha dit...

un aimatge així a la ment fa passar tota mena de freds

Mireia Sala ha dit...

La boira adorm els sentits... punts suspensius i petó fiuuuu fins Rússia.

Capità Tux ha dit...

Explicat així, la boira sembla sembla un edredó de plomes...

:->

Mul ha dit...

Ey! He reconocido el sitio de la foto (creo..)

Eso del fondo es el ayuntamiento?? Jejeje!

Por cierto que personalmente, me encanta como se ve todo en dias de niebla...

Bss wapa!

namaga ha dit...

quina foto més romàntica, em xifla! m'encanta...

Hei Jei ha dit...

ays, m'ha encantat la frase final!
preciós!

:)

Laia ha dit...

Rússia, Lleida, la Catalunya central, l'Alt Urgell.... TV3 i els seus missatges/imatges subliminals. Ara que ja quasi tenia el remei perque el fred no se'm mengés, ara que només imagino llars de foc. Havia de ser ara? Serà que els quioscos obren molt d'hora????
Amb aquesta fotografia han tornat molts records..... Una abraçada Petita!

Martadoes ha dit...

La imatge m'agrada molt però la boira no gens. Em dóna un rotllo oníric, però de malson...que llueixi el sol i el cel sigui ben blau!

Pambtomaca. ha dit...

Encantada de que em visites el blog.. i encantada també de trobar-te. Promec seguir-lo.

Un beset.