9 de gen. 2009

Post semi-radical


Gracias doy a la desgracia y a la mano con puñal
porque me mató tan mal, y seguí cantando.

De gent porca que fa porcades el món n'és ple. Durant un temps aquesta va ser una certesa que em va angoixar molt però ara ja no em treu la son, la veritat. Això no vol dir que no em resulti desagradable topar-me amb l'existència d'aquestes persones plantificada davant meu, però suposo que són aspectes amb els que encara he d'aprendre a lidiar.

Suposo, suposo... La petitacriaturòloga m'ha demanat molt seriosament que deixi de suposar i faci el favor de començar a parlar d'una vegada sobre allò que sento com a cert. Suposo que la petitacriaturòloga deu tenir raó si ha estudiat una carrera i cobra el què cobra.

Suposo, suposo... D'acord, sé del cert que l'existència de gent porca que fa porcades en realitat no és cap drama.

Sé del cert que un drama és, per exemple, la roda d'un cotxe al riu que transcorre paral·lel a la carretera. Això és un drama. Un drama és la bossa de la compra que es trenca quan encara no has arribat a casa, com la de la Kathy Bates a Tomàquets verds fregits -escena commovedora-. Sé del cert que els treballadors de la construcció tenen la pell de la cara i de les mans tallada pel fred, sí, i a ningú sembla importar-li que això també és un drama. I a més sé del cert coses agradables, com la tendresa que em desperten els teus esmorzars de menú infantil, got de llet i entrepà amb pa del dia embolicat en paper Albal, o que per un moment va semblar que hi havia un extintor gegant engegat damunt els nostres caps i que la neu en la foscor irradiava llum, o que hi ha persones que es troben un telèfon mòbil i fan tot el possible per tornar-lo a la seva propietària, i coses per l'estil.

A totes aquestes, vull deixar palès que els porquets són uns animalons que m'encanten, sobretot un que es deia Babe i que era tan valent que va sortir en una pel·lícula i tot.


8 comentaris:

Sergi ha dit...

M'encanta això de la 'petitacriaturòloga'. De vegades penso que algú m'hauria d'estudiar a mi també. Però tampoc podria pagar-ho ara mateix.

Mul ha dit...

XDD
No es por llevar la contraria, pero con certeza se me ocurren dramas mayores como que se te rompa la bolsa de la compra antes de llegar a casa (TVF, mi peli favorita, ayns...). Pero bueno, es un pequeño paso para tu abandono de las suposiciones!! :P
Haz caso de la 'petitacriaturòloga', parece una persona sabia!! ;)

PetitaCriatura ha dit...

xexu, el terme és creació d'una amiga, i em va semblar tan genial que ara l'utilitzo sempre ;-) Una abraçada.

Mul, parece ser que el tema puede traer cola... No eres la primera persona que me lo dice. Me explico: lo que a mi se me representa en esa escena es que el hecho de que se le rompa la bolsa hace aflorar todas las desgracias más profundas del personaje, es el detonante, no es la bolsa en sí. Y esas miserias cobran existencia a partir de aquel momento. Es la vulnerabilidad en estado puro. No sé si me explico... Qué grande TVF! Besets!

Martadoes ha dit...

Jo també suposo molt. Què et diu la petitacriaturòloga que té de dolent suposar??

PetitaCriatura ha dit...

Suposo que no té res de dolent... XD Però potser és més positiu mirar de connectar amb allò que sentim com a veritable, sense passar per filtres racionals, encara que només sigui una estoneta, per veure-ho i prou. No sé... Jo suposo molt, també. Muacs!

Martadoes ha dit...

Ho haurem de practicar una mica, doncs! Però suposar és tan divertit! Activa la imaginació, i els móns paral·lels a vegades són més interessants que els altres. En fi, suposo...Petons!

bel ha dit...

Si us plau, si la petitacriaturòloga ha estudiat psicologia, no en facis ni cas!!! Tu suposa, no tenir por al dubte és de valents de debò!

PetitaCriatura ha dit...

Jajajaja, bel, gràcies pel consell. Suposo que al final acabaré fent el què em surti fer, com sempre XD Comparteixo el què dius sobre no tenir por al dubte :-)