21 de gen. 2009

Ni la "mise en place"
(o de com aquest post és per a tu, Xexu)


Vols ser qui per mi ja no plora?

Em pregunto què he de fer amb els polvorons de coco que no em menjaré. Maleïda aquesta fòbia meva a fer desaparèixer. I si hi penso, arribo a la conclusió que jo mai voldria ser un malbaratat polvorón de coco. Perquè, si hi penso, arribo a la conclusió que jo no voldria ser aquell passatge anecdòtic de la teva vida.

Mira com em capfico en modificar la rúbrica sempre descendent de la meva signatura.

Però és que quan els colors emfatitzen, les cançons infinititzen, els vagons de metro gom a gomitzen i els dies sembla que comencin a allargar, "et vull" -per egoista, irracional i immadur- sona súper bé.

Excuses de mal bevedors.


9 comentaris:

Sergi ha dit...

Regala'm aquest post. Dedica-me'l.

No saps com m'agrada aquesta cançó, que a més te la virtut d'aquelles que han nascut petites, però que cada cop que són escoltades creixen, i acaben sent puntals i necessitats. L'he escoltada, i la tornaria a posar, però és tard. No solc fer-ho amb les cançons que penja la gent, però aquesta sí.

Passatge anecdòtic de la teva vida. Quan vens d'haver dit això, amb paraules pròpies, i arribes aquí i et trobes aquesta frase, i totes les que l'acompanyen, t'adones que moltes coses no van bé.

Ah, i posa tots els adjectius que vulguis, com més despectius millor, però "et vull" sempre ha de valer, sempre ha de sonar bé. Perquè sense tu ja no me val.

Si en sabés, planxaria el meu abric.

Regala'm el post.

Sergi ha dit...

Ui, no he destacat vols ser qui per mi ja no plora??? Ara sí que veig que estic molt malament.

Mul ha dit...

El traductor me ha dejado esta vez un poco a medias, o tus palabras, que lo mismo es eso... (osea q no me he enterado demasiado)

La cancion tpco me ayuda que no me entero de na (eso si, suena bien!)

Asi que me quedo con lo unico que entiendo: espero que encuentres a quien para ti ya no llore... quien sabe ande, que diria lobaton!

Bss!

Martadoes ha dit...

Uf, PetitaCriatura, aviat hauré de contractar els serveis d'un criptògraf...Només se m'acuden 3 comentaris a fer al teu post:

1) Veus com les "mises en place" físiques o mentals acaben funcionant?

2) Jo tampoc no em menjo ni els polvorons de coco, ni el torró de coco, ni els bombons de coco, ni els caramels de coco. El coco, fresc, sí.

3) Que les rúbriques ascenditzin, sona súper bé.

Welcome back!

niña de azucar ha dit...

Quins dies tan tontos aquells en que no em puc cordar l'abric...

Poca feina, però ben feta (si, no soy quien para hablar :P)

Mireia Sala ha dit...

m'encanta la foto (tot i que no he desxifrat el que és, potser per això m'agrada tant...)
i m'encanta somriure perquè actualitzes.

Petons :)

Anònim ha dit...

Ser un passatge anecdòtic és terrible però dir "et vull" és meravellós.
Jo em menjo el turró Suchard per la nit, després de sopar, com qui es menja un petit tresor.
M'encanten els Antònia Font.
Muacks!

Sergi ha dit...

Gràcies.

Capità Tux ha dit...

El Giorgio diu que tu ets més dolceta que un polvoró de cocooooooo! I, saps quéééééé? que és la primera volta en la vida que estic d'acord amb eeeeeeeell!