Ahora prueba a no juzgar y a perder el miedo a las derrotas,
porque el mar, los océanos, igual que acunan pueden engullir.
Y aún así, todos buscamos luminoso amenecer, propicio viento.
Adentro, mar adentro, mientras quede un solo remo.
Les meves tendències suïcides em van portar a viure a Rússia, on no sé si es posa a ploure quan jo arribo a casa o és que quan jo arribo a casa sempre està plovent. El cas és que les meves tendències suïcides em van portar a viure a Rússia per a no obrir mai el paraigües ni treure'm els auriculars de les orelles, tot posant a prova el propi risc d'electrocució. En realitat és per això que em resisteixo a conduir i a cuinar; amb les meves tendències suïcides seria un perill. Però hi ha coses pitjors, també podria haver marcat la ics a favor de l'Església en la meva declaració de la renda, haver-te punxat d'incògnit les rodes del cotxe o haver-te enviat anònims del tipus "A cada cerdo le llega su San Martín, y de eso en Rusia saben un rato. Buh".
Suposo que amb un vaixell que s'enfonsi al dia ja en tinc prou. Em faré la despistada, com els ratolins que enlloc de portar il·lusions se les enduen. Aquests dies tot és ple de ratolins sense rumb, desconeixedors de la seva tasca en aquest món.
Ratolins perduts, ignoreu que les il·lusions són com un post de n'Octubrina, que apareixen quan menys te'ls esperes carregats d'adjectius i sensacions brutals.
