Esgarrapem graus a les estacions de l'any i allarguem hores a la migdiada de diumenge. Fem durar els sabors de la toscana tot perpetuant la nostra Itàlia: col·leccionant paraules, verbs, nits, imatges i olors.
Ahir, de la cuina estant, em van sorprendre les ganes sobtades i urgents de fer-me adulta al teu costat. Vaig córrer a buscar-te, apartant el Nano creuat al passadís -sempre al mig- per dir-t'ho. Va ser aquell petó i el meu res com a resposta al teu què passa?
Avui ens despertem, un cop més, amb l'evidència de la fragilitat humana i les paraules de l'Steve Jobs: "Everything else is secondary."
Fent cas de savis consells d'una gran persona: no deixaré que res embruti la nostra blanca existència.
Farem incancellabile la nostra Itàlia, ja veuràs.
Som indestructibles! T'estimo molt!
ResponEliminaNo és que vulgui explotar el tema perquè l'altre dia em lloaves, però pregunto per tenir-ho clar. Abans Rússia, i ara el nou estat (permanent, espero) és Itàlia? Massa calor pel meu gust, però si això us fa felices, tira, i a fer-se gran. Però no massa, eh? Sou tan mones... ains.
ResponEliminaPerò escolta, podria ser que entre tantes demostracions d'amor que us feu i aquestes coses, penséssiu una mica en nosaltres? S'us troba a faltar...
@Xexu, doncs m'agrada això d'Itàlia com a estat permanent... ;-)
ResponElimina