Avui sortiré d'hora

Ens vestim i desvestim sense dedicar gaire atenció al calendari, que tan bon punt mengem castanyes en màniga curta com traiem els colls alts de l'armari. Que tan bon punt esmorzem a la terrassa com trobem l'estiu sota la manta. Que tan bon punt engeguem la calefacció com ens posem a suar.

No sé si ja no escric per por a tanta nuesa o és que ja no em cal cercar indrets on despullar-me. Perquè t'estimo, sobretot, a la segona planta de l'H&M, on me n'adono, sobretot, mentre et perds entre penjadors, piles de roba lila per endreçar i emprovadors oberts, buscant una jaqueta prou fina com per suportar aquesta calor i prou gruixuda com per guarir-te d'aquest fred.

Llavors m'agrada el soroll que fa el frec de la màniga del meu impermeable mentre camino, i entenc que els infeliços de la meva oficina no tenen cap pressa en marxar a casa els vespres perquè no és a ells a qui esperes, a la cantonada de sempre, passant fred.