I després, la taula separada de la paret és engruna de l'àpat compartit amb tu. Les restes del dinar, el sopar, l'esmorzar, el vermut, la melodia, el titular i el binomi en aquesta casa extremadament individual.
Passa el mateix amb els partits de futbol magistrals. Ganxitos, crispetes i festucs volant pels aires en eufòria de victòria, el desordre d'ampolla vessant-se i besant-se en cant de gol inesperat que més tard i profèticament esdevé història.
Podria dedicar-te un reguitzell de cançons que il·lustren l'irremeiable final de tot inici, de la mateixa forma que les cuirasses de la meva incapacitat per a afrontar-ho se'm representen infinites.
Petitona! Petitonaaaa! Què és un "gol"? Li ho he preguntat al Giorgio i ha fet una cara molt rara? Què és un "gol"? Què és un "gol"? Què és un "gooooooooool"?
ResponEliminaHe he he he! La Robin mira a la càmera, el Batman no hi fa ni cas...
ResponElimina:-*
:-*
:-*
Buenas! He arribat aquí per casualitat i t'he de dir que m'agrada llegir aquest bloc. Podré continuar fent-ho? El cert és que penso que tens una sensibilitat especial a l'hora d'escriure. Ah, els gats són moníssims!
ResponEliminaCuriosa però molt efectiva manera d'explicar què és compartir. Un pis fet per un. Però detalls de que n'hi havia dos. Enhorabona, o no, o què sé jo, perquè amb tu mai se sap. Però m'agrada el post, i m'agrada com ho expliques. I què carai, enhorabona igualment, i si no hi ha res per celebrar, doncs celebrem el Barça, i celebrem com ets!
ResponEliminapotser el que hauríem de fer és el com si... fer com si no tinguéssim memòria,... com si no tinguéssim pors..
ResponEliminat'envie una abraçada gran. per si de cas.
ResponEliminai besets per na robin i en batman =)
Relax and enjoy!
ResponEliminaMe lo tenías que recordar? :_
ResponEliminaQué bonito es leer poniendo caras ^^
Muah, guapilonga.
* i festucs
ResponEliminayo con los goles del sábado prefiero tener memoria xD
ResponEliminay otra cosa te diré: me ha encantado este post!
podría extenderme, pero no estoy aquí para hacer comentarios de texto ;)
Binomi és una paraula que em resulta molt familiar i m'agrada. Per contra, la paraula individual sóna bé si és buscada, i si no ho és....... disfruta del nou inici!!! Una abraçada.
ResponEliminaCom sempre tard, molt... però t'he de dir que m'agrada molt la tipografia que has escollit pel teu blog, i per descomptat els clics que hi has posat! petita... criatura!!!!
ResponEliminauna abraçada des de Manresa
Moltes gràcies pels vostres comentaris! Com sempre, només puc dir que sou genials :-) Molts petons i magarrufes!
ResponElimina