29 de març 2009

Ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis*

Melodia en mi menor. Imatge en picat. Vida en fricativa.

Què bé ens quedava el Si, i què tancada continua la capsa dels records al fons de l'armari.

Les banalitats evitaran que el teu cor vermell torni a quedar esmicolat damunt la taula, però també impossibilitaran l'eclipsi i l'oxigen.

* En Joan Miquel Oliver em matarà
a les

9 comentaris:

  1. neus30 de març, 2009 09:23

    Amb temps i paciència arribarà un dia en que podràs obrir la capsa i triar ben triats els records...

    una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Hei Jei30 de març, 2009 09:43

    me gusta mucho esta foto, con el teléfono en rojo.
    y la nostalgia no está mal, pero controlada, eh?

    :)

    ResponElimina
  3. Martadoes30 de març, 2009 12:32

    Uff, no m'estranya que triguis temps a actualitzar. O jo sóc més rebuscada del què em penso, o el teu post està farcidet de referències creuades. M'hi apareixen per exemple Rússia i en Batman.

    http://www.youtube.com/watch?v=qjz3cMoDn7o

    http://www.youtube.com/watch?v=_igqZWsNgwg (minut 0:15)

    Com diria el JMO, no va ser precisament un final feliç, però això no vol dir que no en pugui haver mai cap. Surt a respirar, transforma't en xucladora d'oxigen, veuràs què bé que senta, com et renova. Et recepto unes quantes sessions d'oxigenoteràpia, va molt bé pel cor!!

    http://es.wikipedia.org/wiki/Oxigenoterapia

    Petons!

    ResponElimina
  4. claradriel30 de març, 2009 12:50

    Allò riïn de protegir-se és que, sense voler, pots estar esquivant les coses bones...

    Besets, Criatureta.
    Una foto, per a variar, genial.

    ResponElimina
  5. SinMedida30 de març, 2009 18:09

    Uy, eso de que esté cerrada la caja da igual. La cosa es que los recuerdos siguen estando ahí, amontonaditos. Y yo creo que dosificados saben mejor x)

    Y que me comas más, coññññio. A mí no, ya me entiendes xD

    Besitos fea xP

    ResponElimina
  6. niña de azucar30 de març, 2009 19:32

    Costa tornar a deixar certes coses damunt la taula, si.

    ResponElimina
  7. Mul31 de març, 2009 08:41

    Centrarse en las banalidades no es malo.. (Por un rato)

    Petons guapa

    ResponElimina
  8. PetitaCriatura31 de març, 2009 22:58

    elur, n'estic convençuda. Moltes gràcies, guapa. Petons!

    jei, hay una palabra en catalán que me gusta un montón: melangia. Me alegro que te guste la foto :-) Un besote.

    Marta, sens dubte aquí la intel·ligent ets tu. Tan de bo hagués fet antes referències expressament, però no dono per tant! La oxigenoteràpia també és vàlida per a fumadors? I et posa la veu de barrufet? Pe-to-nets

    claradriel, totalment d'acord amb tu. Moltes gràcies, maca. Un beset gran.

    SinMedida, todo en su justa medida, no? :-p Te ha bajado ya la regla o qué? Me tienes en un sinvivir XD Besitos fea tu.

    niña de azucar, i tant, molt :-)

    Mul, cuando son necesarias no pueden ser malas, claro que no. Besazo guapa.

    ResponElimina
  9. Martadoes01 d’abril, 2009 09:21

    Petita, sobretot als fumadors us convé l'oxigenoteràpia, que esteu contaminats! P-E-T-O-N-S!

    ResponElimina

Digues la teva criaturada!