22 de maig 2012



Se plasmaba en detalles, en sonrisas apenas esbozadas pero muy elocuentes, en maneras de mirarla. Nadie podía imaginar que a veces esa felicidad le daba miedo, Nathalie temía que pudiera llevar intrínseca la amenaza de la desgracia. A veces rectificaba cuando decía "soy feliz", era como una superstición, un recuerdo de todos esos momentos en la vida en que, al final, la suerte no le había sonreído. (*)

Es truquen per telèfon entre els despatxos que tinc a banda i banda de la meva taula. Parlen fluixet, com per a maximitzar una mica la distància i relativitzar una situació que podria resultar ridícula. Així, com que xiuxiuegen, es fa necessari trucar-se per telèfon per a poder sentir-se, però jo, des de la meva estratègica situació, puc entendre amb claredat els monòlegs de cada costat que formen un diàleg posats en comú, i que es materialitza tot just a les coordenades geogràfiques que ocupo.

Espectadora d'una escena que podria canviar-nos la vida, com oient dels acords de piano assajats cada dia a les 11h des del primer pis, l'helicòpter que habitualment, d'un temps ençà, ens sobrevola durant tot el matí, la remor de manifestants i la rentadora centrifugant del veí de dalt.

No és casual que jo pugui sentir tot això des de la meva posició, ni la por que em paralitza.

(*) Fragment de 'La delicadeza' de David Foenkinos

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Què té a veure amb tu tot aquest xiuxiueig? Això és el que caldria saber, si no no entenc la por que et paralitza.

Clara ha dit...

T'agrada el soroll d'helicòpter, eh?
Pensa que si ell no fes soroll ( i no es gastés un munt dels nostres diners per molestar-nos) No sabries apreciar tant el silenci... o el xiuxiueig dels despatxos del costat.
;)

namaga ha dit...

Per què la por et paralitza?

El tacte de les paraules ha dit...

M'hi he sentit bastant identificada.

PetitaCriatura ha dit...

Xexu, en realitat no hi té res a veure, o res que espanti massa. Però ja saps que aquest blog mai s'ha caracteritzat per la fàcil comprensió :-p En tot cas, no és una por important ;-)

Clara, ahí le has dado! Gràcies per fer-me'n veure el cantó positiu ;-)

namaga, tots som una mica cargolets a vegades. Res important, però. ;-) :-****

Ojos Tristes, qué alegría verte por aquí :-) :-***

El tacte de les paraules, espero doncs que la por sigui passatgera :-)